- 2 Min. de lectura
Helena Català. València.
«Allò d’esperar la inspiració? una xorrada». Un xic molt treballador, un poquet obsessiu compulsiu, mestre d’escola, però sobre tot molt imaginatiu, així es Eduard Costa. Qui parafrasejant a Picasso afirmava amb gran convicció que la inspiració «et pilla treballant». I és així com va néixer l’obra teatral de la fallera calavera. Amb una proposta entre companys de professió, una molt bonica, la de mestres a l’escola d’Onda.
De jurista criminòleg a director d’obres teatrals. Perseguint un dels seus hobbies, el teatre, Edu acabà convertint-lo en el seu dia a dia, en el seu treball. Un dia Eduard amb un canvi radical, es presentà a un càsting per interpretar el paper del Quixot, i vint anys després, neix l’obra del joc més representatiu de la Comunitat Valenciana, l’obra de la Fallera Calavera.
Amb molta documentació i hores de treball, Eduard aconsegueix donar forma a l’esperit del joc en un escenari on destaca l’estètica gòtica i el folklore, però sobre tot un humor molt valencià. Perquè com afirmava el director de l’obra, «et poses un trage de moro i un puro a la boca i desfiles, això que es?!». Amb aquest acudit, l’autor de l’obra feia referència a un dels personatges més simbòlics de l’obra, representatiu de la província d’Alacant, el capità moro. L’obra, com el joc, representen totes les cultures que defineixen la comunitat Valenciana, passant pel capità moro, que feia menció Edu, La reina de festes, de Castelló, a Ximo Bayo, representatiu de Valencia. Tots junts conformen una obra, que dissenyada a la ment del seu director, vol interpretar una València futurista, on el zombis ataquen els zombis, i on «l’alcaldessa perpètua» ressuscita.
Eduard ha passat per dirigir obres, a ser el protagonista d’alguna d’elles, o a parlar d’aquestes a l’escola Onda, on exerceix de mestre des de molt anys enrere. I on tot començà. De parlar sobre un joc d’una fallera que mor a una mascletà i ressuscita, a escriure l’obra, que amb onze mesos de preparació, ja esgotava les entrades al teatre de Russafa, a València.
Escrivint els diàlegs del personatges com el tombatossals, les monleonetes, o la fallera, Eduard crea aquesta espècie de pel·lícula d’animació a partir d’una ullada a les cartes del joc, i amb un treball coordinat amb l’autor del joc, neix aquesta obra.
I és així com sense ser cap «friki» del joc, i amb molt de treball previ, Eduard aconsegueix junt amb l’ajuda d’Enric Aguilar, el autor de la Fallera Calavera, construir l’obra teatral. A partir d’una carta del joc, i gràcies a la «falleripèdia», Eduard plasma a l’escenari tots els detalls necessaris per crear els personatges que representaran les histories mes còmiques que defineixen la Comunitat.